24 de març 2005

Les teves flors




És perquè veig renéixer per tot la vida
que m’agraden les margarides al camp.
Si prenc per a tu una flor a la tarda,
és que del temps vull capgirar les mans.
Voldria poder traduir aquesta espera,
massa fosca per saber on ets i a on vas.
El matí contralt canta a ran la finestra
i jo ribotejo al teu costat la meva vida
mentre esmicolo les hores ennuegat.
Arriben els que faran tòrcer la roda
escollits per sis monedes de deu rals.
La trompeta sona a la sala de la llei.
Els advocats fan els comptes dels guanys.
L'espectacle congrega a joves i vells.
La teva vida és venuda com civada
presa de malura en pública subhasta,
i les senyories capcinegen als escons
borratxos dispensadors de vida o mort.
Quan tothom hagi oblidat com et deies,
em veuràs sol al camp de les gerberes
retrobant-te dins el somrís de les flors.

(A la Theresa Marie Schindler)
R.A.

18 de març 2005

Heura




Vindràs un demà joiós
i ja truques al meu cor
amb impaciència dolça,
Heura per mi estimada.
No et conec encara
i als ulls em verdeja
el teu futur proper.
Quina felicitat tindré
quan el teu nom ressoni
i tot ell se m’embranqui
per dins de l’entranya,
Heura que arribes ara.

R.A.

14 de març 2005

Tercer primera




La tercera persona era molt singular;
li recordava tot el que volia oblidar.
La primera s’assemblava més al seu jo;
li parlava de tot allò bo que tenia al cor.

El tercer era aspre, volia manar-li el cap,
insistia en el desconcert, la lluita perduda,
la impotència d’aquelles tardes solitàries
plenes de fred als llençols i de ruïna total.

El primer era ben diferent, era tot dolçor;
desitjava que cada matí li somrigués el sol,
treure-li qualsevol núvol trist del pensament,
li parlava d’afectes i de regals permanents.

Com és natural, presta va fer fora el tercer
i es va quedar amb l’oferiment del primer.

R.A.

9 de març 2005

Aurora




M’has donat les ales
per volar fins al teu cor.
Et duré tota sempre
voletejant dins meu.
Seré el sol ixent
que durà alegria
a les teves rialles
i llum per als teus ulls.
Et portaré als braços,
volant enllà del mar,
perquè les albades
et siguin permanents.
Tindràs suau marinada
que refresqui submisa
les teves parpelles
les nits ardents d’estiu.
I al cru hivern trobaràs
un caliu dins el pit
que et durà escalfor
si t’enyores de mi.
Quan sentis defallior
i et sigui hostil la nit,
em trobaràs vora teu
agombolant-te el desig.

R.A.

4 de març 2005

Somni




Els meus ulls s’adormen
cansats de tanta espera
i el somni delirant
a la foscúria meva
quiet i arrecerat
va fent-se més visible.
De nou aquell amor
que ja havia perdut,
caminant per la nit
espinada amunt,

retorna cap a mi
i em besa els ulls.
Tu véns de nou aquí
i en algun lloc estrany
un conciliador crit
ens ajunta totalment
tesats com instrument
que xiscla a cop d’arquet.
La meva esperança
de tristesa i fel,
figurada que és ara
un estel, cel i vent,
em du molt lentament,
dolçament, prop teu.
Tant m’és si és un somni
el que ara veig de tu
que no tinc estimada
ni lloc on habitar tinc;
si perdo el meu somni
a mi em deixes buit.

R.A.

2 de març 2005

Recorda




Pensa. Tu a qui faig confident
que no deixo mai de nit sol,
tu que em fatigues constantment
volent atrapar allò que no pots;
pensa per quins camins vas perdre
tantes coses que no et retingueren
i creus que t’han fugit per sempre més.
Recorda que vas parlar-li de lilàs
que s’encartonen, fulles esblaimades
i glicines per podar a l’hivern.
Vas cremar sarments i les guspires
t’encengueren fervents fogueres
les nits inacabables de juliol;
vas dir-li que volies les gerdors
ardides de la seva primavera,
quan la visités el ventolí de març
i el devessall de llàgrimes d’abril.
No vas pensar que ella era boira
que et fugia enamorada del riu.
Quan tot siguin caramells de glaç
i vulguis tornar a encendre el foc,
tu recorda que un any no és res
comparat amb l’eternitat de l’amor.

R.A.