3 de gen. 2005

Solstici




Gener benigne. Se’t va inscrivint als malucs i al tors
el guany de les nits viscudes i els plors dels infants
que no has vist néixer i ara et reclamen un teu plor.
Rodones sorpreses se’t reparteixen desiguals pel cos
i no són les ungles i els cabells que van creixent, sinó
odis que s’arrapen a l’arbre, un dia altiu i gloriós,
que va lligar estols d’homes als seus peus com gossos
amansits i una carícia distreta va tot esquinçar-los.
Tantes coses teves que semblaven obra dels déus
són ara entre les meves mans i en servo un record
clement. Pietats, pietats dolgudes! la gran soeur
se’ns ha fet gran, diguem-ne només madura sol,
i no cal que sàpiga que el solstici roent de l’estiu
fa dies va perir i ara s’apropa l’hivern, el seu gran dol.
Gener benigne: aparta-li tu de la memòria nua
tot record d’un altre home. Que visqui convençuda
que l’amor sublim, el goig sensual, només puc donar-li jo.