19 de gen. 2005

Desglaços




Desglaços

No és la tristesa la que no em mena enlloc.
Ni els desmais de gener ni la foscor. Ets tu,
promesa d’una vida que fecundaràs, hivern,
per aconseguir la calidesa d’un clement sol.

Els teus versos dissipen la boira i encenen el foc.
I no hi ha res que em retingui d’anar mes enllà
de febrer, i buscar una primavera retrunyent on
els desglaços siguin més sorollosos que el plor.