5 de febr. 2005

L'estrany




Sóc foraster en aquesta terra.
Ja ho sé. Per què em rebutges?
Sóc l’estrany que demana afecte
a la porta batent de casa teva.
Després de tot, què té d’estrany,
si en els camins trobo el repòs
dels somnis que mai no he acabat,
i no vull fixar-me en els eixams
de laments que al sol m’eixorden.
Ara mateix, miro millor els ulls
de les noietes que es van girant
-neta simplicitat que em tempta-
i no es tanquen en interrogants.
O és que entre tu i jo distingeixes
projectes d’ànimes diferents,
fora dels temps, del món moral?
És fàcil ser una Eva matinal:
dues cuixes, un entrecuix estantís,
un barnús florejat. Neutre pur:
dos peuets que no trepitgen fangs.