8 de febr. 2005

Clara lluna




Has arribat, t’has assegut...
i has pintat tot de tonalitats
als marges dels meus llibres.
Has omplert el cel de colors
d’una pinzellada. T’has girat,
t’he vist els ulls clars de lluna,
i ara te m’has arraulit al pit
on tornen a surar les rialles.
T’obriré totes les capses
de versos –jo, el balafiador
de paraules sense cap destí,
el caníbal de tendresa senil,
el qui deia que no li quedava
ànima per als delicadíssims
amants- Més que un estrany,
més que una veu amiga, seré
per a tu i per al teu despertar,
els dies mandrosos d’hivern,
un núvol multicolor que amb
els ulls clucs voldràs atrapar.