2 de març 2005

Recorda




Pensa. Tu a qui faig confident
que no deixo mai de nit sol,
tu que em fatigues constantment
volent atrapar allò que no pots;
pensa per quins camins vas perdre
tantes coses que no et retingueren
i creus que t’han fugit per sempre més.
Recorda que vas parlar-li de lilàs
que s’encartonen, fulles esblaimades
i glicines per podar a l’hivern.
Vas cremar sarments i les guspires
t’encengueren fervents fogueres
les nits inacabables de juliol;
vas dir-li que volies les gerdors
ardides de la seva primavera,
quan la visités el ventolí de març
i el devessall de llàgrimes d’abril.
No vas pensar que ella era boira
que et fugia enamorada del riu.
Quan tot siguin caramells de glaç
i vulguis tornar a encendre el foc,
tu recorda que un any no és res
comparat amb l’eternitat de l’amor.

R.A.