14 de maig 2005

L'Aplec




Fremeix l’aire subtil
fet encaix perenne,
imperceptible veu
que et reclama, i diu:
“vull que em siguis tornada”.
Lluïssors de notes,
flèbil veu de tenora,
encant de la cobla
que a tu et canta.
Ritme dolç de passes,
cames incomptables,
figures tremoloses
sense mirar em miren,
i me’n sedueixen moltes
de sensuals i fines.
Van i vénen com ones,
s’arrissen embravides,
si sóc insolent, es torben.
I ara que he destriat
d’entre tantes les teves,
les més estimades,
fremeix més fort l’aire,
de sobte, excitat i subtil.

R.A.