23 de maig 2005

Lluna de maig




Avui fas el ple, com fa nou anys.
Com aquella infausta nit de maig
que no puc treure’m del pensament.
Poruc, faig llum per racons perduts
d’aquesta memòria mal endreçada.
Trobo mots que ja t’he dit altres cops
i els espolso per ensenyar-te’ls de nou:
Recordo les nits d’abraçades furtives,
al jardí solitari, ajaçats sota la celístia
il·luminada per milions de puntets.
Llavors, jo bufava suaument el teus
cabells rinxolats con si fossin delicades
plomes en la foscor. Tu em murmuraves
amb un lleu sospir: “Espera una mica,
mira els estels com s’arrauleixen
cap a la lluna aquesta nit.”
Ara ja no et miro, sé que m’has traït.
Envejosa del nostre deliri, una nit
que feies el ple, vas endur-te-la volant
cap a un món llunyà i desconegut.
T’he maleït mil cops i amargament
et pregunto: On és ella? On te l’has endut
cruel fetillera, robadora d’amors?

R.A.