3 de jul. 2005

Pell



Has mudat per la teva set
la pell aspra. Ho saps -i si no,
t’ho dic per mútua confiança-,
que jo vinc allà on tu vagis.
Ressegueixo, lent, camins nous.
S’adormen exhaustes les parets
en el seu desesper enderrocades.
Un sol gest teu que em reclami,
em fa terriblement verídic
gos moix d’esverament total.