9 de jul. 2005

Mites



Què és el que sóc? Pell llatzerada
i una rialla que traspua tot de pors.
Pandora juga amb la gerra del mal;
aquesta dona és de les que t’estimes.
Les baranes són altes, bat el sol.
L’amor de les dones, diuen, ve del mar,
i tu somrius ferida per la deshonra.
Prou m’he repetit que no vull trobar-te,
i que m’entaforo al pregon del niu
colgat de cendres com un ou polit.
Com m’avorreixes, Prometeu badívol,
amb tantes coses que són obra dels déus
i un cos que no has trobat prou humil.
Trenco vidres. Ni els vidres trossejats
no em feriran la bondat de l’excusa:
T’he deixat arraulida de renúncia.