11 de jul. 2005

Contorns



En aquesta terra
tèbia de lluna,
darrere els perfils,
et flameja el tors
i estàs tan sola
com l’última dona
que habita el món.
El meu rem s’allunya
fora dels teus límits
nit endintre lentament,
i el teu relleu és sols
un lloc de pas frisat
entre dues amplàries
compadides de mi:
un esquerp vent de mar
i un més obscur desig
que em fa basquejar.
Em tempta el ventre clar,
fruita xopa de sal,
i mossego cabell curt.