26 de des. 2005

Bulevard dels somnis



No puc tornar enrere
perquè la vida m’empeny
darrere un somni estroncat
per l'aguda flauta de la nit.
Un raig esbiaixat de color safrà
entra fins al fons dels teus ulls.
Els somnis, van l’un darrere l’altre
acompanyant les meves despulles
i jo vaig per la minsa albereda
fins al bosc roig de gingebre.
Amoroseix-me l’amarguesa
amb la darrera carícia d’una dona.
Què n’he de fer, de tu?
Què en faré ara, de mi?
No diguis mai " No puc més".
No puc més i aquí em quedo.