25 de març 2006

Alatrencat


















M’explico a mi mateix,
en blanc i negre, la història
d’alabaixa, brisa de l’instant
que oroneja de sud a nord.
Mentre, en el cantó llòbrec
d’aquest mar, la melodia
del sol a cada albada
encén la passió pel vol,
swing que els ulls segueixen
pels crits d’orenetes al vent.
Aixeca el vol, matí alatrencat,
que a façanes i interiors
s’hi reflecteixin els colors
de la nova primavera.
De fang faré el niu sota els
balustres del teu balcó.

11 de març 2006

Absent



El vent cessa tot d’una
i aixeco els vels d’horitzons
d’un nou dia, nascut pròfug,
després del triomfal silenci
d’una nit que ha pesat llunes
enormes, cors trossejats
com velles rodes de molí.
El conec, sí, aquest núvol baix
de vol oblic que vitrifica
l’aire que respiro per tu,
enclusa òrfena de martell,
tot devastat per la represa
dels lladrucs a la lluna.
El vull, sí, el sadollament
sense melodia d’aigua
del frec de les dues boques.
Ets en l’aire tu que voles;
voles i giravoltes i sures
i entres i t’esllavisses
al país de l’altra banda.
Dia i nit es fan espera.
Com més anem, més se
m’infecten les paraules de tu,
tot i saber-te absent.

5 de març 2006

Nom propi



Calla, vent! No et queixis més,
passavolant iracund,
que d’allà del puig tramunten
els ulls bruns d’una noia
que no diu el seu nom.
Fa camí pel fervent llevant,
pel ramell d’un paraigües
vermell ple de cintes,
de bracet –i és molt maca-
amb la llum matinal que sura
per entremig les gerberes.
Com que no tinc per viure,
no diré res. Si de cas, un dia,
quan parli, direm que l’estimem.

1 de març 2006

Enteniment



A les orelles, xiscles de flautes ardents,
i del nord –més gris que els teus ulls-
un núvol fosc, amb rostre de borreu,
arrossega un garbuix de mots sofrents.

Les hores passen, com tisanes amargues,
amb una lentitud que fa mal.
I des del balcó estant un floc de neu,
carregat de certitud, em forada el seny.